Cascina Ricci

Autors: arqbag + Sergio Abbondio

Col.labordors: Juanjo Guardiola, Jonas Assandri

Lloc: Ripalta Cremasca. Lombardia. Italia

Data: 2013-2015

Superfície: 254m²

La tipologia de la cascina és un dels últims vestigis de l’economia agrícola que caracteritza la regió de la Pianura Padana al nord d’itàlia. Es tracta d’un model arquitectònic íntimament relacionat a les necessitats de la terra i al profund coneixement dels recursos locals disponibles, clima i paisatge.

 

La cascina Ricci, que data de l’any 1810, és un complex agrícola de petita escala que disposa de tots els patrons típics d’aquestes construccions: l’estable per les vaques (stalle), l’espai d’emmagatzematge del gra (fienilli), un gran porxo orientat a sud per a treballar sota cobert (portico), l’era on s’assecava el gra (aia),i la residència dels propietaris (casa padronale) i els camperols (abitazioni dei salariati). 

 

Durant el pas dels anys una sèrie d’intervencions i afegits han distorsionat la lectura de la tipologia original.


 

Projecte

Es planteja un programa d’habitatge, que en un futur sigui capaç d’albergar 4 habitacions per a turisme rural. Es proposen dues línies estratègiques d’intervenció per a cadascuna de les realitats constructives preexistents. La lògica d’intervenció pretén conservar l’estructura muraria original, adaptant-se als nous usos inserits a l’interior.

 

Construcció original 1800

 

Per a la construcció original, el grau d’habitabilitat ve donat per les condicions constructives originals: obertures petites i gran inèrcia tèrmica (murs d’adob). El confort d’aquest espai va lligat als canvis del clima exterior, tot i que es pot escalfar puntualment mitjançant una petita estufa de llenya. L’habitació i el bany principal s’insereixen dins aquest volum no climatitzat mitjançant la tecnologia de la fusta, generant un contrast matèric amb la preexistència.


 

Construcció posterior 1960

 

En el cos central es munta un extrasdossat interior continu, per tal de climatitzar l’espai de cuina, sala i altell. L’acumulador del sistema de clima s’alimenta a partir d’una termocuina de llenya, tot i que també disposa d’un cremador de gas auxiliar.

 

Per altra banda s’ha optimitzat el comportament energètic estudiant l’estratificació de l’aire des de planta baixa fins a sota coberta. El consum de l’habitatge s’ha reduït mitjançant alts gruixos d’aïllament tèrmic, fusteries de baixa transmissió tèrmica i un sistema de renovació d’aire.

S’ha exhaurit el gàlib normatiu màxim, aixecant la coberta fins a generar un espai polivalent de grans dimensions, deslligat de la lògica i compartimentació muraria de les plantes inferiors. Aquesta acció possibilita augmentar la incidència solar, tant a nivell de radiació directa com

d’il·luminació.

 

El projecte juga contínuament amb aquestes dues temporalitats constructives, generant experiències de contrast entre la construcció original i la intervenció posterior.


 

Materials i tècniques constructives

 

En l’àmbit constructiu s’han prioritzat l’ús de materials i tècniques de les empreses locals: fusta laminada, taulers OSB, entramats de fusta, aïllant de fibres de fusta, finestres de fusta, i una tasca de restauració integral de les façanes d’adob.

 

La llenya que abasteix el sistema de calefacció a través de la termocuina, s’extreu d’una pollancreda situada a menys d’1 km del projecte (a les afores del mateix municipi). El propietari de la cascina disposa d’unes hectareas on ell mateix gestiona la seva font energètica, controlant-ne els costos i tancant el cicle energètic.

La tipologia de la cascina és un dels últims vestigis de l'economía agrícola que ha caracteritzat al llarg de la història la regió de la Pianura Padana. Es tracta d'un model arquitectònic íntimament relacionat a les necessitats bàsiques de la terra i al profund coneixement dels recursos locals disponibles, clima i paisatge