Cooperativa d'habitatges en cessió d'ús "La Regadora"

Autors: arqbag + poma arquitectura

Client: Cooperativa Cohabitem Sant Andreu

Equip: BBG estructures, Arrevolt SCCL, M7 enginyers, Coque Claret, Dani Calatayud, Anna Cases, Ivan Muñiz, Torsten Masseck, Mariana Palumbo

Lloc: les Casernes de Sant Andreu, Barcelona

Data: 2020

Superfície: 3528m²  ( x35 habitatges en cessió d'ús )

L’edifici de planta baixa més sis remata una de les franges edificades que entren a l’interior del parc de les antigues casernes de Sant Andreu (costat mar). Situat en una cota superior als eixos peatonals de circulació principals del parc, l’edifici està en una zona de visibilitat privilegiada des de l’espai públic, sobretot per la façana est. La planta baixa d’aquesta queda envoltada per les circulacions de vianants que ­accedeixen des de la cota inferior del parc a la cota superior a través de les dues escales, generant així un potent node de circulacions. Les façanes dels edificis annexos plantegen una arquitectura força hermètica a les consignes de la normativa urbanística de l’àmbit, amb façanes planes i finestres verticals com a únics elements de relació entre l’interior dels habitatges i el seu entorn.

Les façanes de l’edifici que proposem donen una doble resposta: per una banda, projecten el sistema estructural a l’exterior tot generant una façana de geometries cartesianes que s’enganxa i estira les línies compositives del bloc d’habitatges contigu; i, per altra banda, la vida comunitària del projecte cooperatiu s’exposa al parc, facilitant-ne la doble mirada -de l’edifici a la ciutat i de la ciutat a l’edifici- com a principi bàsic d’un espai públic cuidat i segur, promovent, alhora, el model de gestió de l’habitatge cooperatiu.

 

Els espais col·lectius estan situats en alçada, dotant de màxima activitat col·lectiva la façana est de l’edifici des de la planta baixa fins a la coberta, reduint els recorreguts interns entre els habitatges i aquests espais -cada planta té una porció d’espai col·lectiu- i promovent l’habitatge en planta baixa tant per qüestions d’accessibilitat com de relació directa amb l’espai públic. 

 

L’entrada a l’edifici és a través de l’espai col·lectiu situat en planta baixa i articulat en dos nivells al voltant dels nuclis de circulació vertical: Un primer nivell més exposat, situat a la cota del parc vinculat al node de circulacions -amb tres façanes i major alçada lliure- i un segon nivell menys exposat situat noranta centímetres per sobre, vinculat a la cota dels habitatges en planta baixa, aixecats per generar privacitat sense perdre la connexió visual sobre l’espai públic exterior.

La ciutat serà orgànica o no serà; ha de deixar de consumir recursos i ser eficient, integradora i assequible, establint llaços d’intercooperació amb tot el que l’envolta; ha de ser de les veïnes que l’habiten, segura i amb edificis saludables. 

L’escenari d’aquest concurs i el projecte cooperatiu que hi ha al darrere de la proposta arquitectònica que es presenta a continuació són els fonaments imprescindibles per donar una possible resposta a aquesta ciutat que imaginem.